Articles dins la categoria Política

Aquesta és la resposta de Jesús Bometón a la nota de premsa del PACMA – Partit Animalista en referència a l’atorgació del “Premi Llimac” a Estefania Bori, representant de PACMA – Partit Animalista a Lleida.

Hola Alan:

Gràcies per respondre,pels teus arguments i per acceptar el premi.

Passaré la vostraresposta a la junta directiva, jo només soc un intermediari entre l’entitati les associacions i/o col·lectius.

Pensava que donat que somuna magnífica oportunitat per donar veu als animalistes, precisament –comsom gent educada, democràtica i assembleària- vendries a l’acte i fer unapetita intervenció i escoltar-vos sense cap MENA d’intenció de linxamentpúblic (cosa que amb altres Llimacs que han vingut no ha passat mai). No vols venir…doncs ho respecto, però segons la meva opinió personal tampoc el que podem feres llegir un full de quasi 40 ratlles, ja que a part de ser molt llarg potpassar que la lectura d’aquest si que provoqui un linxament o xiulada.

Proposta: podries fer unescrit més breu?

Ah! Una apreciació. A LaCaixa se li va donar per els 100 anys d’història a Lleida ajudant enprojectes solidaris i culturals. També se li va donar, posats a dir marquescomercials, a San Miguel per donar feina durant 50 anys a gent de Lleida gràciesa que va ser la primera planta de producció a Espanya d’aquesta cervesa iper apostar fermament en ajudar a festes populars de la capital de Ponent.

Per la seva informació altresLlimacs que han vingut a recollir el premi han estat la Federació d’Hostaleriai l’antiga Menta. Exemples que no han vingut son el TribunalConstitucional i Ryanair.

No cal dir més coses. Siconsideres pots enviar un escrit molt més breu i el presentador de l’acteel llegirà, si s’escau.

Atentament

Veure en detall

 A l’atenció de Jesús Bometón, gerent de la FECOLL (Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida),

Se’ns ha fet saber des de la seva federació que el proper dilluns 21 de maig del 2012, durant el pregó d’inauguració, es farà entrega dels premis “Caragol Bover” i “Caragol Llimac”, i que Estefania Bori, cap de llista de PACMA – Partit Animalista a les darreres eleccions, ha estat guardonada amb el premi pejoratiu “Caragol Llimac”, degut a les seves declaracions en una entrevista que se li va realitzar pel diari Segre el 9 de novembre del 2011, que van titular “També estic en contra de matar els caragols“. A l’esmentada entrevista, Estefania Bori, a títol personal, declarava que era vegetariana, es posicionava a favor de l’abolició de la tauromàquia i dels correbous, i, en ser preguntada sobre el maltractament dels caragols, va respondre, com no podia ser d’altra forma, i en coherència amb la seva filosofia de vida i de partit, que estava en contra del maltractament de qualsevol animal, i els caragols són animals.

Veure en detall

Aquesta setmana m’ha arribat un escrit a través de les xarxes socials, atribuït a Arturo Pérez Reverte, amb aquest títol: “sou idiotes?“. Aquest text venia redactat en castellà, i apel·la a la ciutadania espanyola. Com que en els darrers mesos la ciutadania catalana ha triat democràticament a les urnes (o abstenint-se) seguir sent ciutadania espanyola, aquest escrit també és aplicable a ells/elles. Llegiu i difoneu.

Compte!… amb el que s’acosta…. És més gros del que us imagineu. Un govern Europeu imposat pels neocon, “Els Illuminati”, que anirà traient a curt termini als polítics demòcrates i manipulant les eleccions, i col·locant tecnòcrates en el seu lloc. Ja queda poc. No és una qüestió de PSOE ni de PP, no té res a veure. Això només s’atura negant-nos a aquestes mentides de pagar el deute en què ells ens han ficat falsament per tenir-nos hipotecats fins als nostres néts. Ja s’han acabat els Estats/Nació… adéu, Espanya; adéu, Catalunya.

Hi ha un problema laboral del col·lectiu de controladors aeris que afecta l’1,2% de la població espanyola (600.000 persones) i gairebé tots salteu com energúmens demanant fins i tot el linxament d’aquest col·lectiu quan el dia anterior fan una altra reforma del sistema laboral més restrictiva, treuen els 420 euros d’ajuda a 688.000 aturats que són a la ruïna i anuncien canvis dràstics a pitjor a la llei de pensions que afecten el 80% de la població i ningú s’indigna ni diu res. Sou idiotes?

Veure en detall

Quan l’enemic obre les portes de casa seva, hi ha 4 possibles actituds:
1- No fer res (l’enemic hi surt guanyant)
2- Entrar, posar-se còmode i no molestar (hi surt guanyant l’enemic i aquell qui ha entrat)
3- Entrar a rebentar i fer soroll tant com es pugui (hi surt perdent el qui ha entrat, però també l’enemic)
4- Quedar-se a les portes negant-se a entrar i criticant als qui han entrat, especilament als qui han entrat a fer soroll (això els beneficia a ells i a l’enemic)

Extrapolant aquesta reflexió al panorama polític català amb la seva relació amb Espanya, i fent una juxtaposició entre les Corts espanyoles com la casa de l’enemic i les formacions polítiques com els qui tenen l’oportunitat d’entrar-hi, és molt fàcil localitzar i encasellar a cada formació amb una d’aquestes quatre possibles actituds. Veure en detall

Si bé no és un terme encara definit per antropòlegs ni intel·lectuals, el supremacisme és un dels defectes més greus que pateix l’ésser humà, i és l’orígen de la gran majoria de conflictes existents a la Terra entre l’homo sàpiens i la resta d’habitants del planeta.
A grans trets, el supremacisme és aquella ideologia, filosofia i modus vivendi que porta a un individu o col·lectiu a considerar-se superior a la resta d’individus del seu entorn. Quan aquest supremacisme és dut a la pràctica, apareixen llasts per la civilització i l’evolució, com ara l’esclavatge, l’anihilació de nacions senceres, la discriminació o el menyspreu.

Cartell de "El naixement d'una nació" (1915), film de principis del segle XX que molts consideren una apologia del supremacisme racial, en particular el Ku Klux Klan.

Veure en detall

Circula per internet el següent manifest:

Manifest de la majoria silenciosa a favor del desallotjament de Plaça Catalunya

1. Perquè una cosa és la democràcia i el dret de manifestació i l’altre és el respecte als espais públics

2. Perquè el centre de Barcelona no es pot convertir en un càmping

3. Perquè ningú, perquè li ve de gust, pot transformar els jardins públics en horts

4. Per respecte a la resta de barcelonins i barcelonines

5. Perquè s’estan vulnerant diferents articles de l’ordenança cívica

6. Per garantir els mínims d’higiene i evitar problemes de salut

7. Perquè tothom té dret a gaudir del centre de Barcelona

8. Perquè hi ha moltes maneres de protestar i manifestar-se. Quinze dies ocupant un espai públic són molts

9. Per seguretat ciutadana en un dels espais més transitats i emblemàtics de la ciutat

10. Fa mal a la imatge de Barcelona i Catalunya

11. En democràcia la millor manera de protestar és votar

12. Barcelona no pot ser la capital antisistema d’Europa

13. Perquè acampar no ens farà sortir de la crisi

14. La majoria silenciosa d’aquest país no pot restar més temps callada. Nosaltres sí que estem indignats. Algú ho havia de dir.

Veure en detall

Manifest de la #catalanrevolution

#catalanrevolution és una resposta social, econòmica, nacional, democràtica, pacífica, prenent els drets humans com a bandera, a problemes comuns que l’actual sistema polític no vol resoldre, i que per acció, aquiescència o omissió, està causant.

#catalanrevolution és un moviment on hi cap tothom, sense sigles de partits ni sindicats, sense pretensió d’apropiar-se’n. No ens sentim plenament representats per cap opció concreta, per tant fem debat polític des de baix sumant veus individuals.

#catalanrevolution lliga i uneix els moviments socials i nacionals de Catalunya. Perquè mai no serem un poble realment lliure si continuem sotmesos a les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals, perquè l’expressió democràtica del poble sempre ha de ser respectada ja que la legitimitat està per sobre de la legalitat. El sistema polític actual retalla els nostres drets polítics de la mateixa manera que els socials.

Veure en detall

El 15 de maig del 2011, mitjançant crides per les xarxes socials, grups de gent de totes les classes socials, religions, edats, orientacions sexuals, ètnies, etc. vam sortir al carrer per reclamar una democràcia real. Des de molts mitjans de comunicació, ja que formen part del sistema, se’ns ha desautoritzat i se’ns està intentant instrumentalitzar: els uns diuen obertament que ens convoca el PSOE, els altres diuen que el que volem és un canvi a les institucions i que això es traduirà votant CyU. N’hi ha que diuen que som gent que ens avorrim i no tenim res millor a fer. Altres diuen que volem adulterar les eleccions del 22M.

Veure en detall

S’acosten unes noves eleccions, els catalans tornem a ser cridats a les urnes. Avui, sis de maig del 2011, comencen dues setmanes d’esgotament mental, de mentides descarades, de publicitat enganyosa i tendenciosa pagada de les nostres butxaques.

L'eslògan en què CyU pensava pel 28N

No ens enganyem, aquestes eleccions només serveixen per triar les persones que gestionaran les engrunes que ens donin des de Madrid, res més. Com a independentista i militant de Reagrupament, molta gent creuria assenyat i coherent per la meva part fer campanya per un partit sobiranista (ja que Reagrupament no és un partit polític, sinó una associació que es presenta EXCLUSIVAMENT en coalició amb altres forces de forma puntual). Però ja he dit mil i una vegades que la indpendència es proclama des del Parlament de Catalunya, no des de l’ajuntament de cap municipi, així que, si un grup independentista aconsegueix una alcaldia, o representació en algun municipi me n’alegraré, però això no afectarà a l’estatus de la nació catalana de subjugació a l’imperi decadent de les Castelles; servirà, segons m’han fet saber molts “intel·lectuals” que es juguen la cadira, per poder fer pedagogia de l’independentisme des de l’ajuntament. Ja em disculparan, però d’acord que no sóc un catedràtic de ciències polítiques, però tampoc sóc imbècil. No es poden fer “polítiques independentistes” des d’un ajuntament, només se’n poden fer de socials, i aquestes seran les que veuran la gent i per les que jutjaran als responsables. Veure en detall

Avui han anunciat la mort violenta d’una persona per part d’un exèrcit. Milers de persones han sortit al carrer a celebrar-ho. Resulta que aquest home, en el cas que existeixi, és  أسامة بن محمد بن عوض بن لادن (Osama bin Mohammed bin Awad bin Laden), Bin Laden pels amics. Aquest senyor, la família del qual és posseïedora de la potentíssima multinacional urbanística Grup Binladin, suposadament va organitzar un grup terrorista anomenat Al-Qaida als anys 80 quan, ensinistrat per la CIA, formava part de la resistència afganesa a la invasió soviètica.

Més endavant se l’acusaria de ser autor de diversos atemptats, entre ells l’atac a les torres bessones de Nova York. Aquestes acusasions se basaven en diversos vídeos on hi apareixia amenaçant i justificant atacs contra occident, i instigant a la Jihad. A cada vídeo, però, Bin Laden apareixia amb unes faccions diferents, cosa que desconcertava a molta gent (menys els que estan cecs d’odi).

Aquests vídeos, i els atemptats que s’han anat perpetrant suposadament sota el seu mandat, han servit als EUA per invair Afganistan i Iraq, per crear lleis al seu propi país més restrictives per mantenir els seus ciutadans sota control. Aquest personatge, aquest mite, ha ajudat a la política exterior nordamericana, però sembla ser que definitivament ha deixat de ser-los útil, per tant l’han mort. I sospito que metafòricament, no de forma real, com afirmaven aquest matí.

La informació oficial de la que disposem és la paraula del govern nord-americà i aquesta imatge del seu suposat cadàver, imatge que haurà posat vermell a més d’un “responsable” que l’esgrimia com la prova irrefutable de la mort de Bin Laden. Veure en detall