L’any 2002, Sylvain Timsit va escriure un interessant article titulat Stratégies de manipulation. Aquest article convida a la reflexió, ja que enumera deu estratègies bàsiques per manipular a la població, i amb el pas del temps es demostra que no són anacròniques en absolut. De fet, si a mi em diguessin que s’ha escrit aquesta setmana, m’ho creuria, ja que es pot contextualitzar perfectament a l’actualitat.
Anem a veure en què consisteixen aquestes 10 estratègies de manipulació:
1- L’estratègia de la distracció
Element essencial de control social, l’estratègia de la distracció consisteix en desviar l’atenció pública d’assumptes importants i canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, amb un flux constant d’informació i entreteniment trivial. L’estratègia de la distracció també és essencial per evitar que el públic s’interessi en els coneixements essencials en els camps de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.
“Mantenir l’atenció del públic desviada dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar, i a tornar a la granja amb la resta d’animals.”
Centrant-nos en esdeveniments recents, per posar un exemple, mentre al Parlament de Catalunya s’aprovaven els pressupostos més austers i desfavorables per al benestar social de la història de la democràcia, els mitjans de comunicació es van dedicar a inundar-nos amb informacions banals, totes elles referents al que succeïa fora del Parlament, no pas a dins, que és el que realment era important.
2- Crear problemes per després oferir solucions
Aquest mètode és també denominat “problema-reacció-solució”. En primer lloc, es crea un problema, una “situació” prevista per tal que generi algun tipus de reacció al públic, per tal que sigui la pròpia població la sol·licitant de les mesures que es desitja que siguin acceptades. Per exemple: deixar que es desenvolupi certa violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb la finalitat de que el públic sigui el demandant d’estrictes polítiques i lleis de seguretat en detriment de la seva pròpia llibertat. O també, crear una crisi econòmica per a què s’acceptin com un mal necessari la disminució dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
Pel que fa al cas català, aquesta estratègia s’està duent a terme des de fa dècades, segons va reconèixer l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 21 de juny del 2011. En paraules seves a l’entrevista que li van fer a Rac1, Calvo Sotelo li digué en una ocasió:
“Habéis perdido la guerra. No os necesitamos. Porque en cualquier caso, y aunque haya tensión, seguiréis contribuyendo al PIB español con un 20% y, además, con déficit fiscal. En cualquier caso, en momentos de crisis grave económica y social, si necesitamos vuestro apoyo político y parlamentario también nos lo daréis porque el derrumbe también os perjudicaría. Además, todo esto no tiene importancia porque la immigración se os va a comer.”
El darrer punt esmentat és el més preocupant, intentaré explicar-lo de la forma més esquemàtica possible:
- Objectiu dels nacionalistes espanyols: Acabar amb qualsevol aspiració sobiranista de Catalunya.
- Procediment per aconseguir-ho: En context democràtic, aconseguir una gran representació parlamentària de nacionalistes espanyols al Parlament de Catalunya.
- Estratègia a seguir: “Problema-reacció-solució”.
- Explicació: Inundar d’immigració sense cap regulació Catalunya, sense deixar que els catalans puguin gestionar-la, ja que les competències les té Madrid. A continuació, quan s’hagi creat un conflicte de convivència, presentar-se els nacionalistes espanyols com a solució a aquest problema. Qui ha tingut una pujada espectacular a les darreres eleccions a Catalunya?
Seguir llegint
